Núria és un lloc de pelegrinatge concorregut. A gairebé dos mil metres d’altura, ofereix no només un recer natural entre grans cims, sinó també el recer espiritual d’un santuari marià d’arrels i tradicions antigues. Espai idoni per organitzar recessos i dies de meditació i pregària.
Els preveres i l’equip que en té cura estan a la vostra disposició per oferir-vos un ambient d’espiritualitat, amb una litúrgia sòbria i viscuda, i solemnitzada per música d’orgue.
Les celebracions a Núria
A Núria s’hi celebren 3 festivitats destacables:
- 29 de juny: Antany, en aquesta data es tornava a obrir el santuari i es pujaven de nou els ramats a les pastures de muntanya. Actualment es continua celebrant aquest dia amb la missa solemne i la benedicció de pans i farinetes.
- 1 de setembre: Diada de Sant Gil, en què se celebra la Festa dels Pastors. Antigament, aquest dia es donava per acabada la temporada de pasturatge d’alta muntanya.
- 8 de setembre: Es commemora el dia del naixement de la Mare de Déu amb un aplec on participen nombroses persones batejades amb el nom de Núria. Acabada la missa, es duu la imatge de la Mare de Déu fins a l’ermita de Sant Gil, on se li canten els goigs.
La creu, la campana i l’olla, un camí a la fertilitat
Al llarg de la història, moltes parelles que no sabien per què però no aconseguien tenir fills, s’han adreçat fins aquí per demanar-ne; i amb una pregària davant la creu; i posant el cap a l’olla, alhora que tocaven la campana, han obtingut el do de la fertilitat. No hi ha una explicació lògica, tanmateix el fet és real i es repeteix assíduament. Sovint pugen parelles a Núria a donar gràcies a la Mare de Déu pel fill que han tingut, després d’haver posat el cap a l’olla.
L’origen llunyà el trobem, segons el folklorista Joan Amades, en un megàlit o un menhir que antigament hi havia a la vall. Les creences paganes afirmaven que les dones que hi fregaven el cos tenien assegurada la fertilitat. Des dels inicis fins als nostres dies la simbologia de la fertilitat ha estat sempre present a Núria.
El viacrucis monumental
Amb motiu d’un congrés franciscà celebrat l’any 1914, s’impulsà la construcció d’un viacrucis entorn d’ermites i santuaris. A Núria es respongué ràpidament a la proposta i l’any següent el bisbe Benlloch ja en posava la primera pedra. La construcció de les diferents estacions se sufragà amb aportacions d’associacions i devots, i es perllongà fins a l’any 1963, en què fou acabada la darrera estació. El viacrucis de Núria, situat al camí de la coma del Clot, destaca pel seu caràcter monumental i per l’estil escultòric divers i sorprenent de cadascuna de les estacions.
Domènec Batalla
Escultor i pintor del Ripollès, on ha realitzat una quinzena de peces públiques. Ha col•laborat en la restauració del viacrucis de Núria -amb la senyalització i l’elaboració de dues creus (núm. 5 i 11)-, que fou inaugurada el passat 31 d’agost pel bisbe de la Seu d’Urgell, Joan Enric Vives. També ha aportat la seva creativitat en la reubicació de l’espai de la Mare de Déu de Núria, ideant un nou cambril en forma d’ull, on l’iris és la Mare de Déu i la base, en forma d’ala, simbolitza la pau i l’espiritualitat.
Amics de Núria 